La lluna des del carrer de Casp i des del Passeig.
Cuelga Colgada,
cuelga en el viento,
la gorda luna
de Barlovento.
La lluna des del carrer de Casp i des del Passeig.
Cuelga Colgada,
cuelga en el viento,
la gorda luna
de Barlovento.
Els carrers són tan estrets que per les finestres podeu tocar les coses de la casa o donar la mà a la gent que hi viu.
Aquest era el panorama abans de la primera passejada, abans d'arribar a un lloc on hi ha carrers, torres, romaní, espígol i canyes.
És el nom del gos. Fina, la seva mestressa, sembla que s'aguanti a la corda i que camini com ho feia Charlot amb el bastó.
Sota la carretera de Cerdanyola hi ha el barri de Cal Notari. Des del balcó, depenent de la llum de la tarda, aquest enquadrament m'absorveix tant que em sembla que visc en un pessebre.
«Perquè tot l'univers creat està atent, esperant». Això ho va dir sant Pau però no calia perquè és veritat.
Tenir per companyia els arbres veient-los la capçada des del balcó, a un pam. No m'havia passat mai. Això fa pensar, això canvia les coses, la manera de veure el món.