La casa que vull, que la mar la vegi i uns arbres amb fruit que me la festegin.Que hi dugui un camí lluent de rosada, no molt lluny dels pins que la pluja amainen.Per si em cal repòs que la lluna hi vingui; i quan surti el sol que el bon dia em digui.Que al temps de l’estiu niui l’oreneta al blanc de calç ric del porxo amb abelles.Oint la cançó del pagès que cava amb la salabror de la marinada.Que es guaiti ciutat des de la finestra, i es sentin els clams de guerra o de festa: per ser-hi tot prest si arriba una gesta.
Joan Salvat-Papasseit
