M'agradaria tant parlar de la fressa, del murmuri que fan les fulles de les canyes quan fa vent que quan m'hi poso em quedo en blanc.
Jo hi sento moltes més coses que les veus de les fades. El seu crepitar de fresseig trenca el temps i quan el vent s'atura l'univers queda impregnat d'aquest fragor xiuxiuejant semblant al que fa la llenya quan espetega en cremar.