1. Un arbre també és una escala
De nit alguns carrers del barri són així.
L'esglai provocat pel frec del vent d'unes ales de colom que, com un tret i de sobte, ha aixecat el vol directe cap a mi i, quan era a un pam, s'ha desviat per fer-me sentir el gran sobresalt que de vegades pot provocar el frec de vent d'unes ales de colom a tocar d'orella.
4. Cara a la paret
5. Xerrics
No cal explicar res. El patinar dels pneumàtics, els sorolls, els fregadissos, els grinyols, els fums, les recalades dels motors, la bellesa de les empremptes, els signes del barri.
6. Per què
Cap a les vuit de vespre baixava un nen pel carrer Batet agafat de la mà de la seva mare. Devia tenir tres anys. Cridava desesperat entre sanglots dient sense parar «per què, per què, per què...» amb una força impròpia d'algú de la seva edat.
Em va fer l'efecte que mai no havia sentit pronunciar aquelles paraules amb tanta intensitat, amb tanta ràbia. Aquells «per què!» tan intransigents no tenien res de pataleta. Els crits eren ancestrals, tel·lúrics. Els crits més ferotges que havia sentit mai.
Els vianants que parlaven anaven emmudint les seves veus, el carrer es feia cada vegada més silenciós i els bruels sonaven eixordadors. No era la veu d'un nen, era una altra cosa. Com si abans que res hi hagués un «per què!» inicial i previ a tot que ara retrunyia en la veu d'aquella criatura.
Semblava que el mateix univers quedava avergonyit davant la potència d'aquells xiscles. Era com si aquells crits l'acusessin, l'interpel·lessin directament. Com si l'univers sabés perfectament que anaven dirigits a ell i que abans que ell hi havia un clam de tanta intensitat com aquell. Com si davant d'aquells crits l'univers no pogués amagar més la seva culpa i es posés a plorar com un nen.
7. No tinguis por
No tinguis por, diu un mur de ciment que aguanta una escala mecànica al carrer del Llobregós. No tinguis por que mai no serem vells. Emigrarem d'arreu com els ocells, cap on la parla és solament un mot.
8. Escales de plàstic
Escales de plàstic d'una joguina trencada, d'un contenidor, recollides i fotografiades al balcó.
9. Funciona
Paper trobat al costat d'un arbre. Em va xocar perquè normalment veiem escrit: no funciona. I sí, funciona això de viure aquí.
10. Wang Wei
Sol, assegut als boscos frondosos de bambú
Toco el llaüt i canto i canto
En la pregonesa d’un bosc, on ningú sap que sóc
La lluna, però, claríssima, sí que ve i brilla damunt meu.
11. Chagall
A la llata d'un banc
12. Llapasses, pell de drac
13. En les nits
En les nits de vent se sent com repiquen els tres plats a la paret.
14. Apuntar a l'horitzó
15. De Trinitate
En efecte, podem contemplar com, amb una dolça inclinació, el pare, a la dreta, es recolza en el cap del fill. I ho fa molt amorosament. Això sosté, ja es veu, però també crea, prolonga, va més enllà. Genera onades i espurnes que provenen del més pregon del triangle negre.
Com pot ser que s'hagin trobat tanta calidesa, tants oceans i tants àngels blancs en el tan poc espai d'aquest petit pany de paret?